dimarts, 26 de febrer de 2008

Post #8: Lliçons de vegueria?

Avui toca política! Llegia a l'AVUI (valgui la redundància) allò que tots imaginem, i m'atreviria a dir sabem, perquè tenim ulls a la cara i estem farts de que ens enganyin: "El PSC alliçona els alcaldes contra la Vegueria Penedès". Vegeu l'article en pdf aquí. El titular en si ja és sorprenent! Anem per passos:

1- PSC, inicials que responen a Partit dels Socialistes de Catalunya:

1.1- PARTIT, en el sentit més pejoratiu de la paraula, que fàcilment podria ésser substituït per la paraula "banda" o "màfia" degut a la seva verticalitat dalt-baix en la presa de decisions, amb mà de ferro, oligàrquic, ètnic fins i tot m'atreviria a dir, i que en el cas del PSC també podria denominar-se "lloc on endollar el cunyat i la tieta" o més breument "plaga de llagostes".

1.2- SOCIALISTA (dels socialistes)...aquí s'obre tot un debat! Com entendre en socialisme en ple segle XXI i en un estat que malgrat ésser governat per l'esmentat partit, dista molt de posseïr un model econòmic socialista, i menys comunista, és certament complex. Però el més curiós de tot plegat és que la seva interpretació també varia en el si del mateix PSC. Tal i com em comentava una militant, hi ha des de marxistes-leninistes (oh!) fins a progres desideologitzats, cosa que deu ser la raó per la qual es manté la S de les sigles però no s'entra en la seva concreció.

1.3- De CATALUNYA! Aha, si... és una delegació territorial del PSOE? és una sucursal? si no fos perquè l'estructura de partit és monstruosa i l'analogia naixeria coixa, diria que té de català el que té un "xiringuito". Per ser "de Catalunya" què cal? Que els seus militants siguin catalans? No, sembla que no cal, perquè és bàsicament un partit ètnic castellà. Que defensin els interessos de Catalunya? No, tampoc és necessari perquè no ho fan en absolut, només defensen el seu electorat legionari i la seva pertinença fidel a l'estat espanyol. Llavors, que és això de "de Catalunya"? Massa ambigüitat en 3 lletres oi? sembla mentida...


2 - ALLIÇONA. Tercera persona del singular del verb "alliçonar". Segons l'Enciclopèdia Catalana: "v. tr. Instruir (algú) en una matèria". Cal que els alcaldes rebin lliçons? Això vol dir que els manca formació, coneixements o, siguem realistes, ARGUMENTS per donar als seus potencials votants. I sobre quin tema? Efectivament, sobre com ensorrar el projecte de creació de l'àmbit funcional territorial (AFT o, dit ras i curt, les cames que faran caminar la Vegueria Penedès, és a dir, una de les seves expressions pràctiques a nivell com a mínim organitzatiu/administratiu).
Efectivament, als alcaldes de Vilafranca, Vilanova, Gelida i Sitges tenen problemes per fer entendre als seus acòlits i els que no ho són (com que aquests darrers no veuen un duro del partit -i ja és extrany- tenen un pensament autònom i crític més desenvolupat que els primers) que la Vegueria Penedès no serveis per res, que és dolenta, que no ens convé. I és clar, costa d'argumentar una cosa així!

Atenció, per què per dur a terme aquesta tasca quasi impossible, que vindria a ser una mena de 1 + 1= 3, els senyors del PSC han desplaçat a totes les patums (perdoneu berguedans) de la lògia cap a la sala de reunions: Amb el numero u, Nadal! Amb el número dos, Corbacho! Amb el numero tres Labandera! I a la defensa amb el número 4, Arcarons. Quin quartet!!
Però és clar, per molta voluntat que hi posin els números no surten, per això han de defensar a ultrança el nombre màgic, el SET, com si fos un text bíblic. Set vegueries (i perquè no vuit?), i set anys i no més els que haurien de governar Catalunya si les coses fossin com toca i la gent se n'adonés de com en són aquesta gent de manipuladors. Amb els seus trucs de màgia potser enganyaran els seus votants, però i la resta? A mi, ni als penedesencs, no ens la foten! VOLEM VEGUERIA PENEDÈS!

dijous, 21 de febrer de 2008

Post #7: Premis Enderrock'08, l'altra crònica


Salut a tothom! Aquest dimarts vaig assistir a l'entrega de premis de la revista musical Enderrock a aquells que els lectors i la crítica consideren els millors
grups, artistes i discs en català o fets per catalans, o que treballen a Catalunya, com si diguéssim, segons tesis pujolistes.
Com que Vilaweb molt generosament em va regalar una invitació doble hi vaig assistir amb la Katty i ara us en puc donar la meva impressió.
En primer lloc em saltaré el que ja podrieu llegir en altres pàgines web, i passaré al què m'interessa. Aviam, actuacions, actuacions, moltes no n'hi va haver, i això que suposadament la música és el que ens portava a la Sala Bikini ben passats per aigua (les sabates no ho van resistir). En destacaré un parell que em van caure bé, i una altra que no tant.

1- Sanjosex, que treuen disc nou (Temps i Rellotge, Bankrobber, 2007), és de les positives. Els vaig conèixer amb una bona carta de presentació: Puta Revolution, a la banda sonora de la genial sèrie Porca Misèria. El nivell de les lletres està a l'alçada d'un Quim Monzó prenent whiskis, no dic res més...


2- La funesta de la nit: Víctor, una mica més i em faig enrere per aquest personatge, que a banda de ser un tipus artificial, tirant a força cregut i amb força fums, resulta que fot una músic molt dolenta. No penjo fotos perquè em va caure malament :-P

3- Love of Lesbian presenten el disc "Cuentos chinos para niños del Japón", guardonat com a Millor disc català en altres llengües, però que de fet també podria tenir un accèssit per originalitat del títol de l'àlbum. Aquí haig d'admetre que la meva opinió és poc formada, perquè només n'he sentit el directe, però això sí, era força reeixit.


Fins aquí la part normal: ara ve la friki. Sidonie, uns senyors que em queien simpàtics quan tocaven el sitar i cantaven en anglès van rebre el premi a Millor grup català en altres llengües, que sorprenentment (o no) era el castellà. No es tant aquest el problema, sinó que en la meva humil opinió, la qualitat del grup ha davallat força darrerament, coincidint amb la seva arribada a un major públic (què hi farem...). Per bé que no van actuar en solitari, si que es van afegir a Love of Lesbian, i el resultat? aquest:


Aquests hòmens potser servirien com a cheerleaders, de fet potser seria una bona forma de reconduir les seves carreres musicals després de la jubilació... Ara, què passa quan a tot això s'hi afegeix Lluís Gavaldà? Els Pets, que van rebre el premi de millor disc de l'any 2007 i de millor lletra per "Com anar al cel i tornar", van fer una primera aparició ben parida, però res comparable a Gavaldà amb perruca afro i espases de cavaller jedi fent una mena d'espectacle a la Flaming Lips:


Però per si això no fos suficient,... ara tots junts! oh, un moment,...però algú ha vist el baixista dels Love of Lesbian? És un avió? És una fletxa? És Torrente? És carnaval? NO! és... superpollastre? algú em pot dir què és? Si, allà al darrere, mireu!


Bé, sense comentaris. Força distret, l'espectacle. Sort que era gratuït, perquè a 4 euros i mig per cervesa, hauria fet molt de mal!

dijous, 14 de febrer de 2008

Post #6: Fem-los fora!


Avui les JERC hem fet pública a la premsa la campanya gràfica i publicitària que presentem per les eleccions del 9 de març, i que suposa el meu debut seriós com a cartellista amb aquest d'aquí sobre.

Per si algú li sona, està inspirat en un cartell soviètic dels anys 20 d'Aleksandr Rodchenko (Lengiz) que podeu trobar aquí, i que a diferència del primer, que tenia per objectiu promocionar la lectura, aquest recorda que a Espanya no hi fem res, i menys essent representats per pallassos com els d'aquí sobre, hereus del franquisme, vividors, representants d'institucions antidemocràtiques, medievals, caduques dins una Europa moderna, i sobretot, garants de que Espanya serà una o no serà, cosa que mai acceptarem.

Espero que us agradi a vosaltres, lectors, perquè als mitjans que n'han fet ressò, sobretot els de Mórdor, no els ha fet massa gràcia. Us en deixo un recull, més o menys simpàtic:

- ABC
- Diari de Sevilla (si, si!)
- Diario Ibérico
- e-notícies
- El Pais
- La Vanguardia

Els comentaris, en general, són força hilarants si us hi fixeu. Visca la terra lliure!!!!

dimarts, 12 de febrer de 2008

Post #5: "El saben aquell que diu...?"


Censura, CENSURA!!


El saben aquell que diu que tots som potencialment bisexuals? Bé, o això és el que diu un company meu de les JERC ("no hi som tots, falta el Travesset!"), tot i que jo no m'ho acabo de creure del tot, com a mínim pel que fa a la meva persona :-P
De totes maneres sembla que en Siso (dreta al primer frame) estava intentant explicar-li precisament això al Xavi (esquerra) ahir en un efusiu comiat, o alguna cosa similar que no vaig acabar d'entendre. Ara que s'ha acabat el "Tomate" algú ha de fer les cròniques sensacionalistes!
Aviam quanta estona trigo a rebre missatges amenaçadors per l'exclusiva...

EDITAT: Per petició de la part implicada, i per si no ho sabieu: NOMÉS ERA UNA BROMA! (sic)

Post #4: Us agraden les miniatures?

Aquest post és un petit exercici de metabloquística, una barbaritat de paraulota que m'acabo d'inventar i que vindria a ser la visió d'un bloc des del propi bloc, en aquest cas des de la pantalla de l'iPod Touch. Maca oi?


Dallonses... de fet teniu raó, el que hauria de fer és escriure de debò, i no buscar excuses!! Ara penjo un parell de cosetes mes dignes, entre elles les darreres excursions amb la EOS 400D per Barna. Fins ara!

diumenge, 3 de febrer de 2008

Post #3: iColador Extreme

Fa uns mesos que sóc un orgullós posseïdor d'un iPod Touch, un aparatet molt ben parit d'Apple que uneix en pocs centímetres un ipod dels de sempre en el seu sentit convencional de reproductor de música, amb un reproductor de video, fotos, la majoria de funcions d'una PDA (agenda, calendari, notes, etc.) i sobretot una connexió a internet via wifi, tot via una gran pantalla tàctil.

Tenint en compte que l'aparell té un processador relativament discret si el comparem amb el d'un ordinador portàtil (ja no parlem dels de sobretaula), crec recordar que al voltant dels 667mhz, i una antena wifi minúscula (una cantonada plàstica d'1 cm quadrat a la carcassa metàl·lica de l'ipod) podem imaginar que la navegació per internet i en general la seva velocitat tenen més del passat que no pas del futur.
Això no és exactament així, però quan volem mesurar la velocitat i el rendiment cal tenir en compte, òbviament, dos grups de factors:

1- D'una banda depèn del pes i contingut de la pàgina en termes de gràfics, i en menor mesura scripts que s'executin. Una pagina molt intensiva en gràfics de fons, per exemple, alentirà el rendiment de la navegació per la mateixa dràsticament, per be que el temps de càrrega pugui ser força ràpid.


2- En segon lloc, el hardware i software de l'aparell. El Safari (en la serva versió mòbil) és un navegador força àgil, però té limitacions pel qu
e fa als plugins que actualment suporta. Bàsicament, té una mancança notable respecte la versió de sobretaula, i és la incapacitat de carregar continguts Flash (temps al temps...). Sobre el processador, Apple ha revelat que el pot fer rendir més amb actualitzacions de programari, però que això por perjudicar la vida de la bateria.

Ara bé, dues preguntes. Com rendeix la navegació quan el processador no ha de suportar el pes de la interfície del Safari? I la segona, sobre el processador ja n'hem parlat, però com influeix la reduïda dimensió de l'antena?
Les dues preguntes troben la seva resposta en una operació com el jailbreak de l'ipod a la darrera versió de firmware, la 1.1.3 (pels profans, és una operació per desbloquejar el programari de l'ipod touch per permetre instal·lar-hi programes que no hi venien inclosos, més o menys). Ahir em vaig decidir a fer el pas emprant el mètode de iJailbreak, un dels més eficaços que existeixen. Aquest procediment requereix tenir l'ipod encès durant una bona estona mentre descarrega i instal·la una actualització del programari via wifi d'unes 160 MB, i que s'ha de baixar en el menor temps possible per evitar que el servidor rebutgi la descàrrega i es pengi (time out).

Com que el router al que em connecto és de l'escala de veïns i es troba separat de casa meva per un mínim de 4 barreres (una paret, dues portes i un terra/sostre) i l'antena de l'ipod té una recepció digna però millorable, vaig decidir que calia introduïr una millora revulsiva de la qualitat de la connexió. I aqui la teniu!



iColador Extreme connectat a un iPod Touch damunt d'un iCartera_de_pell_de_suport, alimentat via port USB a un Macbook

La novetat que aquí i avui presentem és l'iColador Extreme, el nou disseny que ben aviat Cupertino farà públic com a antena wifi accessòria als seus iPod Touch i iPhones, però suposem que en color blanc o metal·litzat :-P El seu disseny revolucionari de forma semiesfèrica i en xarxa entrellaçada proporcionen un increment espectacular en el rendiment de l'antena i la velocitat de la connexió.
Les dades següents us prometo que no són falses:


- Velocitat de descàrrega-navegació mitjana de l'iPod Touch a casa meva (SFTP): 25-30kbs
- Velocitat de descàrrega-navegació amb la porta del pis oberta: 45-50kbs
- Velocitat de descàrrega-navegació des del Terminal (Term-vt100): aprox. 100kbs
- Velocitat de descàrrega-navegació des del Terminal amb l'iColador Extreme connectat: 300-315kbs CONSTANTS!

Proveu-lo! És revolucionari! i és de butxaca! i no val més d'un euro! Només és compatible amb Mac, això si, que la meva xicota el te instal·lat al seu PC i no veig que experimenti cap millora notable ;-)