dimarts, 4 de novembre de 2008

Post #11: El disseny gràfic a les eleccions dels Estats Units

Molt s'ha escrit darrerament sobre les eleccions als Estats Units d'America, segurament molt més del que mai s'havia escrit sobre un procés electoral aliè als comicis catalans o espanyols, tot i que no tinc cap dada estadística rigorosa que recolzi aquesta afirmació més enllà de la meva intuïció i observació empírica. Primer van ser els cops de colze entre Hillary Clinton i Barack Obama, ara la cursa final entre el senador d'Illinois i John McCain, i entremig tot de detalls entre anecdòtics i estúpids d'ambdós i de les seves mans dretes, passant sovint per la irrellevància més extrema.

En tot cas, no és cap disbarat dir que darrerament es parla tant o més d'Obama que de Montilla, per exemple, i ni que sigui per proximitat, això a vegades fa una mica de ràbia (com bé sap algun company a qui ho he comentat sovint)

Hi ha diverses raons que per aquesta sobredosi de campanya política fins ara relativament llunyana. Una de plausible és que en un món on la informació que pot arribar a l'usuari s'ha multiplicat de forma exponencial, ja sigui mitjançant els canals habituals o els nous, i que aquests ja no tenen el control d'una notícia exclusiva durant més d'uns minuts, cal oferir informacions noves, diferents, o simplement més quantitat de dades per saturar la demanda insadollable de la clientela (i omplir diaris, pàgines de blocs o hores de ràdio i televisió).

Una altra de complementària és que en un món global, el poder o manca de poder dels Estats Units -i no parlo només del poder econòmic o militar, i per extensió polític, sinó més específicament de la seva supremacia cultural- és més present que mai abans, i que fàcilment arriba a tots els racons del globus de forma més o menys descarada i s'hi instal·la amb comoditat, i per aquesta raó convé saber què s'hi cou i com ens podrà influir (sobre això prometo publicar un article properament, alguna cosa així com "Multiculturalisme guai vs preservació identitària en una nació sense estat").

Sigui quina sigui la raó, sembla que és inevitable, de vegades, fixar-se en què passa als Estats Units i fins i tot copiar descaradament models aliens força inexportables, sigui a nivell de mobilització en campanyes electorals -tipus neocon David Madí, àlies el convergent del DVD-, per raons de discurs polític -com l'altre neocon Artur Mas, àlies el profeta de la laca i el canvi inconcret-, o per estudiar fórmules per combatre l'abstenció electoral i la indiferència cap a la política i els polítcs -com ha fet...- emm...no, no conec cap polític que ho hagi fet això :-P

No pretén aquest post fer un anàlisi comparatiu dels sistemes electorals americà i català, i ni tan sols del comportament ciutadà en comicis electorals; en el primer cas perquè ja hi deu haver força literatura, i en el segon perquè seria una feinada i donaria per un llibre i una col·laboració amb sociòlegs (si em llegiu, aquí teniu un politòleg, podeu posar-vos en contacte amb mi que farem calerons). El motiu d'aquest escrit, més enllà de compartir-vos aquesta reflexió, és el de comparar la imatge gràfica de la controvertida -pel seu finançament- campanya del candidat demòcrata, que ha apallissat visualment la sel seu gris rival republicà, amb la catalana.

Personalment, i si la memòria no em traeix, un partit política català no elabora més de dos o tres models de cartells diferents al llarg d'una campanya electoral (i precampanya). És cert que en alguns casos, un mateix model de cartell té missatges diferents, o un mateix missatge empra imatges o fotografies diferents, però no es distingeix habitualment per ésser trencadora, ni tan sols memorable. Essencialment això és així perquè la concepció de la publicitat electoral és una i no és una altra: es tracta de veure el ciutadà com un animal estúpid, que no és capaç de recordar més de dues o tres idees de cada candidat, i sobretot d'alimentar els estereotips i revifar les idees preconcebudes.

Normalment es redueix tot a la fotografia del candidat -feta amb més o menys gràcia o Photoshop- i un eslògan poc enginyós, que es balanceja entre "aquest em sona" i l'"aquest no vol dir res". En un racó trobem el logotip o les sigles del partit, i al cap d'hores d'haver estat penjat, acostuma a estar: estripat (1), encartellat per algú altre al damunt (2), guixat amb sarcasme o mala llet (3). Llavors, perquè la propaganda política no esdevé un art visual que mereixi ésser conservat amb certa independència de la ideologia política?



En fi, que tot aquest rotllo té com a finalitat mostrar-vos un petit extracte de la galeria d'"Artists for Obama", un recull de cartells que també es podrien qualificar d'obres d'art, per donar suport a la candidatura d'Obama a la presidència dels Estats Units, molts dels quals si acabessin en una paret potser serien curosament desenganxats per penjar-los a la paret de casa enlloc d'ésser brutalment esquarterats.

De fet aquests cartells estan a la venda a la seva pàgina web en edició limitada, i els ingressos que se n'obtenen van dirigits a finançar la campanya. Al contrari dels cartells catalans, només alguns d'ells s'acullen a l'eslògan oficial de la campanya ("Hope", esperança), mentre que la resta es basen en tècniques d'impacte més directe i no necessàriament basat en les fórmules polítiques convencionals, aportant allò que buscava el senador: una imatge nova, fresca i juvenil per comabtre Bush i McCain, més potent que moltes de les paraules que haurà pronunciat Obama durant la campanya (una bona imatge sovint val mes que mil bones paraules)

Val a dir que poques coses són tan expressives com una publicitat ben feta, fora dels clixés de la propaganda política, fonamentada en les bones pràctiques del disseny gràfic, i no en les mires curtes del comissari polític de torn. Si alguna cosa podem aprendre de la campanya electoral americana sense caure en una comparació odiosa o en una importació d'idees fora de lloc és aquesta. Tan de bo algú ho llegeixi i s'ho curri!

Si en voleu més, feu una ullada a aquest parell de pàgines, de les quals he extret els cartells de dalt:

http://store.barackobama.com/Artists_for_Obama_s/1018.htm
http://www.thenewhope.us/


Font:
http://www.evasion.cc/blog/comments/designer-obama-poster/


7 comentaris:

Pere Sàbat ha dit...

Bon post, si senyor!

A veure si els que en saben s'ho curren i ens ofereixen bons cartells per les pròximes eleccions catalanes i municipals. (pot anar amb indirecte).

Toni Jover ha dit...

merci Pere, aviam si és veritat ;-)

Josep ha dit...

L'activisme polític és un camp de gran creativistat. Quan més extrema i/o marginal és la ideologia, millor pot ser el disseny.

Toni Jover ha dit...

Josep, tens tota la raó.
Estas pensant en eslògans memorables com ara "Folla't la dreta" emesos per part de partits marginals com IC-V??
O potser en l'abús de figures el Che o falços i martells per part de grupuscles que tenen de comunista el que jo de militar zimbabwès?

Sigui com sigui, a la correlació que apuntes hi afegiria que sovint, com més extrema-marginal la ideologia, més cutre és el disseny, a l'estil portada de "Hola" o "Lecturas".
Salut!

Roger ha dit...

A veure si actualitzem, eh?

Toni Jover ha dit...

et faig cas, i actualitzo!

Roger ha dit...

Coi, em sento molt honorat ara!