dilluns, 8 de juny de 2009

Post #12: El disseny gràfic a les eleccions europees (a Catalunya), primera part


Tot seguint amb l’anàlisi discretet i poc professional que ofereix el meu bloc, avui us exposaré els quatre pensaments que m’evoca el disseny gràfic que ha embolcallat les propostes dels principals partits que han llançat les seves candidatures a la confiança dels electors catalans, ara que ja s’ha acabat i que
tots els partits sense excepció han guanyat.


D’entrada, val a dir –com ja imaginàvem- que la originalitat no és el punt fort dels diversos partits i coalicions. Podríem dir que –de manera similar al que ocorre a l’administració pública o a les grans organitzacions i empreses familiars de tota la vida- el risc d’adopció dels nous formats i mitjans de publicitat pesa massa, i per tant s’arrosseguen vicis vells i mètodes arcaics en la difusió.
És cert que la política no dóna massa joc a l’enginy, i que l’ús de tècniques provocatives pot escandalitzar o incomodar a parcel·les considerables d’electorat d’alguns partits, i és clar, en l’eterna cerca del centre polític, fer segons què seria com llençar-se pedres al teulat.
En fi, prou donar voltes, obrim foc!


PSC: Maria Badia

Dona que s’ha donat a conèixer per una regular habilitat oratòria i un discurs gens improvisat o espontani, forjat als soterranis de construcció socialista i pensat per batre el PP, menystenint la resta de partits -potser exceptuant CiU- com l'elefant ignora la rata, en una marea de bipartidisme ignominiós. Un discurs, s'ha de dir, de bones paraules, narcotitzat i més ponderat i de bon rotllo que el que tenia la campanya que l’acompanyava: de caire agressiu, visualment impactant i frontista.
Val a dir que el gran pensador de la campanya “si tu no hi vas, ells tornen” deu ser amic íntim del senyor Zaragoza o Iceta (o són ells mateixos) perquè no prou contents amb l’ús que en van fer a les anteriors eleccions catalanes, ara hi ha tornat: “poden treure’ns de la crisi els que ens hi van ficar?”, una pregunta retòrica que fan amb el signe d’obertura de clàusula interrogativa, cosa totalment incorrecta en català. Tots podríem pensar que després del pacte contra natura PSE+PP a Euskadi això seria fer el kamikaze, però la lògica no és quelcom que abundi al carrer Nicaragua. Així els ha anat.

Al gra: Photoshop abundant els primers dies; blanc i negre els segons. I molt de roig. I el clatell de Vidal-Quadras. Una mica esperpèntic tot plegat. Ara bé, el Mont Rushmore de candidats de dretes europeus Chirac, Aznar, Berlusconi, Kaczyński i l’europeíssim Bush (sic)- és visualment fantàstic, impactant, genera aquell dubte raonable de si estem veient una il·lustració hiperrealista a l’estil del Financial Times o el Wall Street Journal, o una foto alterada amb habilitat, al més pur estil dels anys 40 i el treball soviètic. Bons mestres, servint líders una mica exaltats. Si fa no fa com en aquest cas.


Per cert, val a dir que en un mes de postejar quasi a diari al seu bloc personal (http://www.efutur.eu/mariabadia/) aquest només ha rebut quatre (4!) comentaris, dos dels quals respostes de la Maria als dos primers, un dels quals, al seu torn, anava sobre un tema que res a veure tenia amb les eleccions europees. Imagineu la feina i cost econòmic de videobloquejar amb tanta freqüència –especialment els darrers 20 dies- per aquest mediocre impacte sobre la ciutadania. Molt provocador no devia ser tot plegat.

Un evident sarcasme que contrasta amb la enorme rellevància que els candidats volen atribuir a les eleccions europees, sovint xocant amb la indiferència ciutadana generalitzada.

5 comentaris:

Roger ha dit...

Dues cosetes de no res:

1.- El PSOE i el PP no han fet un pacte contra natura a Euskadi, perquè tenen la mateixa natura espanyolista castellana.

2.- No has comentat les semblances gairebé calcades entre les campanyes del PSC i IC-V.

Bon anàlisi. Ara bé: es nota que no els hi tens simpatia.

Toni Jover ha dit...

Ei Roger, gràcies pels comentaris!
M'hi poso:

En primer lloc, quan utilitzo l'expressió "contra natura", en realitat hauria d'haver especificat que l'adjectiu seria segons els seus termes, no pas segons els meus. De fet, la sociovergència que tant sovint repudien públicament socialistes i convergents, sabem de bona tinta que podria dur-se a terme per evitar problemes, si les majories ho propiciessin. Un altre tema és la governabilitat: l'estabilitat, durada i força d'aquesta proposta de govern, segurament format a partir d'un pacte no formal.

En segon lloc, pel que fa a les semblances (i diferències, al meu entendre) entre PSC i ICV, en parlarem a proposta teva quan toqui a aquests senyors i senyores.

No crec que sigui un anàlisi gens rigorós i ni molt menys cientificista, només intento destacar modestament alguns punts que no són els més reiterats als blocs de referència o a la premsa.
En seguim parlant si vols. Salut!

Roger ha dit...

OK. Espero que l'anàlisi següent no hagi d'esperar a les properes eleccions!

XDXD

;-)

Josep ha dit...

Homeee, si m'ho permet, em faré autobombo.
"Ho votes Junqueres
o t'enviem a galeres"


Making Off de la Campanya

Toni Jover ha dit...

Josep, gràcies pel suggeriment. No dubto que si haguessis pogut parlar amb en Sesè abans que fes la cançó pel candidat, hauria inclòs aquesta bella rima ;-)
Si m'ho permets, afegiré que Junqueras també rima amb "galteres"...